fbq('track', 'ViewContent');

Transparència a la societat de l’observació

Slider09

“Vacaciones de lujo para Carmena: una villa de 4.000 euros a la semana”. La portada de La Razón del passat 18 d’agost, denunciant un presumpte malbaratament en les vacances de l’alcaldessa de Madrid, no només va ser un despropòsit més del diari madrileny (després que es demostrés que sis adults compartien les despeses i que, part tant, Carmena es va gastar prop de 700€), sinó que em va recordar un fragment de La política en tiempos de indignación, de Daniel Innerarity, que recull el número de juliol-agost de La maleta de Portbou com avançament del llibre que publicarà Galàxia Guttemberg aquest mes de setembre.

L’article, que amb el títol “¿Cuánta transparencia soportan nuestras democracias?” analitza el concepte “transparència” i els efectes que se’n deriven de la seva promoció. També parla de “democràcia monitoritzada”, de la “societat de l’observació”…i de la vida privada dels polítics. Estic d’acord, com defensa l’autor, que concedir als polítics un dret a la intimitat il·limitat els donaria un poder excessiu de control sobre el discurs públic que rebaixaria la qualitat del debat democràtic. “Els polítics tenen una exigència de responsabilitat que relativitza o disminueix el seu dret a la vida privada”, defensa el filòsof basc. I afegeix: “El principi de responsabilitat democràtica autoritza un cert nivell de publicitat de la vida privada dels polítics, en la mesura en que aquesta informació es consideri necessària per avaluar la seva capacitat passada, present o futura a l’hora d’assumir una funció pública”.

És aquest el cas que ens ocupa? En cap cas ho sembla. És més, la portada de La Razón s’assembla més als exemples de tractament people de la informació (el que a França es coneix com a pipolisation i als Estats Units, cheap talk) dels que parla Innerarity i que, com recorda, “tenen uns efectes molt negatius en la vida política”. És quan l’anècdota passa per davant de qualsevol altra informació de calat, ja sigui amb la intenció o no d’amagar o minimitzar aquesta última. Mentre es parli d’aquestes foteses no es parlarà d’allò que realment importa. O, en paraules d’Innerarity “quant més es focalitza l’atenció sobre els detalls banals de la vida privada, menys capacitat es desenvolupa per valorar els matisos de la vida pública”.

Innerarity, catedràtic de Filosofia Política i Social, director de l’Instituto de Gobernanza Democrática i professor convidat en diverses universitats europees i americanes, diu que quan un mitjà es plantegi informar sobre un comportament privat s’hauria de fer les següents preguntes: Quins efectes tindria (la informació) sobre la qualitat de la nostra vida democràtica? Es tracta d’un coneixement del què han de disposar els ciutadans per avaluar l’acció dels seus representants (polítics)? Guarda proporció el grau de publicitat amb la seva pertinença?

La Razón i altres mitjans de dubtosa transparència farien bé en llegir La política en tiempos de indignación …tot i que tinc la lleugera sospita que saben molt bé el que es fan.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest web utilitza cookies per tal que vostè gaudeixi d'una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi a l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies