fbq('track', 'ViewContent');

Xarxes i transparència a l’administració

Slider07

La irrupció de la web 2.0 ha permès canviar les regles de joc de la comunicació. La tecnologia ara incrementa “l’habilitat ciutadana per filtrar el què el ciutadà llegeix, mira i escolta” (Cass R. Sunstein 2007:1). Però també facilita que existeixi un diàleg constant, una interacció que esdevé clau per canviar les regles de la comunicació que fins ara s’havien establert.

Ara bé, això canviarà? És evident que no. Poden transformar-se i modificar-se les eines, les xarxes socials que són utilitzades pel ciutadà. Algunes perdran pes i protagonisme, d’altres es readaptaran per tal d’oferir tot allò que l’internauta demanda i també per millorar, fruit de les innovacions tecnològiques. Però el que és evident, és que els canvis que s’han produït fins ara és impossible que tinguin marxa enrere. La societat, la informació, la comunicació mai més serà unidireccional.

És precisament en aquest context que la comunicació política ja ha canviat, com també ho ha fet el perfil dels professionals que els assessoren i els ajuden a comunicar (Núria Escalona 2013:331) . Tanmateix, però, encara hi han molts aspectes que en la comunicació política no s’han revolucionat, perquè sovint ens trobem que els propis equips de comunicació dels polítics, en el cas d’estar especialitzats en xarxes, “són excessivament controlats pel funcionament de la maquinària del partit, que els impedeix fer la seva feina amb total llibertat” (Barrios et al., 2012:107) .

És evident que cal canviar. Dia rere dia el ciutadà reclama més transparència, major interacció i molta més agilitat i rapidesa al polític o a l’administració. I a hores d’ara els canvis, que s’han realitzat des de la comunicació política són sovint insuficients per estar a l’alçada del què demanda del ciutadà. El polític que millor s’hi adapti, millor comuniqui, més transparent intenti esser davant el ciutadà serà el qui un major rèdit podrà treure’n de tot plegat.

Sunstein, C.R. “Republic.com 2.0” . Princeton University Press. 2007. Princetown.

Escalona, N- “·Digitalk del màrqueting directe a la comunicació 2.0”. 2013 Editorial UOC. Barcelona

Cortarelo R. Crespo I (comps). “La comunicación política y las nuevas tecnologías. Catarata. 2012. Madrid.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest web utilitza cookies per tal que vostè gaudeixi d'una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi a l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies