Actualment esteu veient Xarxes i transparència a l’administració

Xarxes i transparència a l’administració

La irrupció de la web 2.0 ha permès canviar les regles de joc de la comunicació. La tecnologia ara incrementa “l’habilitat ciutadana per filtrar el què el ciutadà llegeix, mira i escolta” (Cass R. Sunstein 2007:1). Però també facilita que existeixi un diàleg constant, una interacció que esdevé clau per canviar les regles de la comunicació que fins ara s’havien establert.

Ara bé, això canviarà? És evident que no. Poden transformar-se i modificar-se les eines, les xarxes socials que són utilitzades pel ciutadà. Algunes perdran pes i protagonisme, d’altres es readaptaran per tal d’oferir tot allò que l’internauta demanda i també per millorar, fruit de les innovacions tecnològiques. Però el que és evident, és que els canvis que s’han produït fins ara és impossible que tinguin marxa enrere. La societat, la informació, la comunicació mai més serà unidireccional.

És precisament en aquest context que la comunicació política ja ha canviat, com també ho ha fet el perfil dels professionals que els assessoren i els ajuden a comunicar (Núria Escalona 2013:331) . Tanmateix, però, encara hi han molts aspectes que en la comunicació política no s’han revolucionat, perquè sovint ens trobem que els propis equips de comunicació dels polítics, en el cas d’estar especialitzats en xarxes, “són excessivament controlats pel funcionament de la maquinària del partit, que els impedeix fer la seva feina amb total llibertat” (Barrios et al., 2012:107) .

És evident que cal canviar. Dia rere dia el ciutadà reclama més transparència, major interacció i molta més agilitat i rapidesa al polític o a l’administració. I a hores d’ara els canvis, que s’han realitzat des de la comunicació política són sovint insuficients per estar a l’alçada del què demanda del ciutadà. El polític que millor s’hi adapti, millor comuniqui, més transparent intenti esser davant el ciutadà serà el qui un major rèdit podrà treure’n de tot plegat.

Sunstein, C.R. “Republic.com 2.0” . Princeton University Press. 2007. Princetown.

Escalona, N- “·Digitalk del màrqueting directe a la comunicació 2.0”. 2013 Editorial UOC. Barcelona

Cortarelo R. Crespo I (comps). “La comunicación política y las nuevas tecnologías. Catarata. 2012. Madrid.

Actualment esteu veient Redes y transparencia en la administración

Redes y transparencia en la administración

La irrupción de la web 2.0 ha permitido cambiar las reglas de juego de la comunicación. La tecnología ahora incrementa “la habilidad ciudadana para filtrar lo que el ciudadano lee, mira y escucha” (Cass R. Sunstein 2007:1). Pero también facilita que exista un diálogo constante, una interacción que es clave para cambiar las reglas de la comunicación que hasta ahora se habían establecido.

Ahora bien, ¿esto cambiará? Es evidente que no. Pueden transformarse y modificarse las herramientas, las redes sociales que son utilizadas por el ciudadano. Algunas perderán peso y protagonismo, otras se readaptarán para ofrecer todo lo que el internauta demanda y también para mejorar, fruto de las innovaciones tecnológicas. Pero lo que es evidente, es que los cambios que se han producido hasta ahora es imposible que tengan marcha atrás. La sociedad, la información, la comunicación nunca más será unidireccional.

Es precisamente en este contexto que la comunicación política ha cambiado, como también lo ha hecho el perfil de los profesionales que los asesoran y ayudan a comunicar (Nuria Escalona 2013:331). No obstante, todavía hay muchos aspectos que en la comunicación política no se han revolucionado, porque a menudo nos encontramos con que los propios equipos de comunicación de los políticos, en el caso de estar especializados en redes, “son excesivamente controlados por el funcionamiento de la maquinaria del partido, que les impide hacer su trabajo con total libertad “(Barrios et al., 2012:107).

Es evidente que hay que cambiar. Día tras día el ciudadano reclama más transparencia, mayor interacción y mucha más agilidad y rapidez al político o a la administración. Y a estas alturas los cambios que se han realizado desde la comunicación política son a menudo insuficientes para estar a la altura de lo que demanda del ciudadano. El político que mejor se adapte, mejor comunique, más transparente intente ser ante el ciudadano será el que un mayor rédito podrá sacar de todo ello.

Sunstein, C.R. “Republic.com 2.0”. Princeton University Press. 2007. Princetown.

Escalona, N- “·Digitalk del marketing directo a la comunicación 2.0”. 2013 Editorial UOC. Barcelona

Cortarelo R. Crespo I (comps). “La comunicación política y las Nuevas Tecnologías. Catarata. 2012. Madrid.

Accepta cookies

Les cookies són importants perquè influeixen en l’experiència de navegació, ajuden a protegir la privacitat i permeten fer peticions a través del web. Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, analitzar el trànsit del lloc web i personalitzar el contingut. Si en consentiu la instal·lació feu clic a "Accepta", si voleu rebutjar totes les cookies opcionals feu clic a "Rebutja" o configureu les preferències clicant a "Configura". Més informació a la nostra política de cookies.

Selecciona les cookies que vols acceptar